¿En qué momento decidiste dar el paso hacia la escritura?

Després de quinze anys dedicats a temes de medi ambient, vaig cursar la carrera de periodisme. A partir d’aquí, em vaig endinsar en el món de l’edició de llibres sobre el futur i el canvi climàtic, sempre situats en el 2050, també he coescrit-editat llibres d’assaig de temàtica ambiental. El moment clau per fer el salt qualitatiu a la ficció va ser un relat breu humorístic que vaig fer per un casament d’uns amics. Aquell dia es va encendre l’espurna de l’escriptura d’alguna cosa més completa i profunda.

¿Qué te impulsa a escribir?

Buidar idees i històries que em sorgeixen al cap, amb la idea que algun dia, alguna persona, recuperi emocions pròpies en elles.

¿Cómo nació la idea de tu obra?

L’obra neix del consum (gairebé obsessiu) del documental del grup de música al Palau Sant Jordi. Vull ampliar el potencial narratiu de les lletres de les cançons, fent-hi un homenatge.

Vaig pensar com l'univers creat pel grup a partir de les seves lletres podien reaparèixer en un robot, que vol tornar sigui com sigui al lloc del seu últim concert, l’Estadi Olímpic.

¿Qué te ha aportado escribir este libro?

Ha estat un procés creatiu maco i pausat, anava afegint capes i detalls sobre la ciutat, sobre els personatges. He introduït temes actuals que poden tenir vigència en el futur: què li passarà al català el 2050? Quin model de turisme tindrem? Quins seran els drets i deures dels robots en aquella època?, per tal de generar també una reflexió sobre l’actualitat i les nostres decisions.

¿A qué tipo de lectores van dirigidas tus obras?

La novel·la està pensada pel segment juvenil a partir de deu anys, però el públic adult fan de la música en catalana també gaudirà de la novel·la. M’agradaria que acabés convertint-se en una novel·la familiar, multigeneracional.

¿Cómo ha evolucionado tu forma de escribir con el tiempo?

Probablement és aviat per parlar d’una “evolució” doncs és la primera novel·la juvenil que escric. Tot i això, penso que he perdut la por al full en blanc; també he agafat el ritme d’escriure, deixar passar un temps, revisar i reescriure...

¿Cómo describirías esta obra en pocas palabras?

Una novel·la de ficció futurista d’estil robot-movie situat a la Barcelona 2050, una ciutat on els humans ja no pinten res, amb personatges entranyables i múltiples referències musicals.

¿Qué temas principales trata tu libro?

Bàsicament, a sota del relat en format d’aventura, la novel·la tracta sobre les emocions (la nostàlgia i l’amor principalment), i la visió que tenim del present des del futur.

¿Quiénes son los personajes principales y qué los define?

Vivim a la Barcelona del 2050. Llussep és un robot antic i malmès, a les últimes, que vol fer un últim viatge ple de records. Chei, una màquina moderna d’última generació, és l’educadora social que l’Ajuntament li assigna al Josep per acompanyar-lo. Llussep pronuncia frases inconnexes i té un comportament anacrònic; mentre Chei va descobrint una nova ciutat a través d’una aventura urbana cap a l’antic Estadi Olímpic, un lloc carregat de memòria.

¿Tienes algún método o rutina de escritura?

Intento tenir molt clara la bíblia de la novel·la abans d’escriure la primera línia, però també deixo espai a petits detalls o subtrames que puguin aparèixer o deixar-les inconcluses per tal que el lector en tregui les seves pròpies conclusions. Escric principalment els caps de setmana al matí, mentre la resta de la família dorm.

¿Qué ha sido lo más desafiante de este proyecto?

Ser molt coherent amb els valors i filosofia del grup musical sobre el qual tracta la novel·la i al mateix temps, mantenir una trama àgil, un llenguatge directe. Suggerir més que mostrar explícitament, especialment pel que fa a l’aspecte visual dels personatges o a la Barcelona del 2050, que cadascú s’ho imagini de forma particular.

¿Qué te gustaría que el lector recuerde al terminar tu libro?

Els valors associats a les lletres del grup musical, on la positivitat, les emocions, la natura i les persones són prioritàries davant del capitalisme i la digitalització.

Preguntas rápidas

Última lectura: La meva Ucraïna, de Victoria Belim
Un llibre pendent: L’infinit dins d’un jonc, d’Irene Vallejo
Banda sonora de la teva obra: Els fans del grup sabran quina és sense que calgui mencionar-la!
Autor favorit: Gil Pratsobrerroca, una última descoberta.
Autora favorita: Marta Rojals
Una frase a destacar: «Llussep i Chei exploren una ciutat posthumana i acaben trobant bellesa i felicitat en allò obsolet. Tots dos aprenen que l’amor, fins i tot entre androides, és un codi que no necessita traducció.»